Trobada europea de Taizé a Praga

Foto: Communauté de Taizé -www.taize.fr

Començaven a caure els primers flocs de neu sobre Praga a primeríssima hora del dilluns 29 de desembre. La ciutat es tenyia de blanc per donar la benvinguda als 30000 joves  que arribaven de tot Europa. Des de l'acollida central a la fira d'exposicions, els joves segueixen les indicacions dels voluntaris (txecs i no texcs arribats uns dies abans) per arribar a les seves destinacions finals d'acollida. Aquest any, a diferència de la darrera trobada a Praga l'any 1990, els joves s'estaran majoritàriament en escoles i parròquies. L'ambient a Praga és fred, no només per les temperatures sota zero i la neu. La visibilitat i presència de la Trobada pels carrers de la Praga més històrica és més aviat minsa. Molts dels joves, de fet, no dormen ni a la mateixa Praga sino a poblacions a 30, 40 o 60 minuts, i van i vénen en tren o en els autocars especials de l'organització.

Però els carrers emblanquinats de Praga s'han omplerts dels colors dels anoraks i barrets dels joves,  confosos amb els turistes, per tornar a donar testimoni de reconciliació i esperança al bell mig d'Europa. El ritme de la Trobada és senzill. Al matí, la pregària i els grups a les parròquies, seguits de la pregària del migdia, els tallers i trobades de grups petits per la tarda i la pregària del vespre. I alguna estona per conèixer la ciutat, és clar.

Foto: Communauté de Taizé -www.taize.fr

Foto: Communauté de Taizé -www.taize.fr

 
Els tallers han abordat diferents temàtiques: espiritualitat, amb tallers de silenci, d'ecumenisme, de ciència i fe, ateïsme o vocacionals, animats per germans de Taizé o per experts txecs; església, tallers sobre la realitat eclesial, les guerres religioses europees, o l'església txeca durant el comunisme; solidaritat/societat, amb tallers sobre economia global, política, minories o ecologia; i art i fe, amb tallers sobre música i pintura i peregrinacions per la ciutat. Les orientacions sobre els tallers i els textos de les pregàries es poden descarregar en castellà del web de Taizé.

Foto: Esteve Fernández

Foto: Esteve Fernández

 
Les pregàries s'han fet als pavellons adequadament ambientats de la fira d'exposicions o a diverses esglésies de la ciutat, incloent la catedral de Sant Vito. El llibret dels cants de la Trobada es pot descarregar també del web de Taizè. Com cada any, la comunitat de Taizé estrena un cant nou amb motiu de la Trobada i en la llengua de la ciutat d'acollida. Aquest any és "Staňte se soli země", que vol dir "sigueu la sal de la terra" (Mt 5,13-14) que també és la primera de les Propostes 2015 de la "Carta 2012-2015". En aquest vídeo poseu sentir-la quan s'assajava a Taizé, i a continuació la partitura i lletra (en txec i altres idiomes):

Aquesta Trobada torna a posar de manifest la força espiritual i actualitat del missatge de reconciliació universal i ecumènic que va nèixer a Taizé fa 75 anys de la mà del germà Roger. El dia 2 de gener acabarà la Trobada i aquests joves tornaran als seus llocs d'origen amb quelcom més que unes fotografies i passejades per una de les ciutats més maques d'Europa. Segur que portaran signes de nova esperança i seran, com diu el text evangèlic i ens recorda pausadament la cançó, sal de la terra i llum del món. 

Esteve Fernández (prentetemps@gmail.com)

PS: Potser d'aquí un any tornem a acolllir a Barcelona la Trobada? A alguns ens ho va semblar pel que va insinuar el germà Pere en recolllir el memorial Cassià Just fa unes setmanes...

PS2 (31/02/2014; 20:07): Doncs no! Fa pocs minuts acabem de saber que la Trobada europea del proper any serà a València

Foto: Esteve Fernández

Foto: Esteve Fernández

 

Foto: Communauté de Taizé -www.taize.fr

Foto: Anna Moreno

Foto: Anna Moreno

Foto: Anna Moreno

Foto: Communauté de Taizé -www.taize.fr

Altres enllaços d'interès
- Pàgina web oficial sobre la Trobada en castellà
- Retransmissió en directe de les pregàries (TVNoe, txeca)
- Premi Cassià Just a la Comunitat de Taizé (pren-te temps)
- Premi Cassià Just a la Comunitat de Taizé (DGAR)
- Facebook de la Trobada Praga
- La Trobada europea a Roma (2012)

Bon Nadal i feliç 2015

¡Dejemos que la Navidad nos ilumine! 

La felicitat (conte)

La felicitat (conte)

Aquests dies ens desitgem felicitat arreu. Aquesta presentació ens explica un conte perquè sapiguem buscar la felicitat al lloc correcte.

Bon Nadal i Feliç 2015!

Una abraçada,

Rafael i Maria Dolors

Pregària del germà Alois

Amb motiu del lliurament del IV Memorial Cassià Just, el germà Alois, prior de la Comunitat de Taizé, va escriure la següent pregària per compartir el guardó amb tots aquells que cerquen la reconciliació.


Jesús el Crist, tu ens has estimat
i perdonat, i has volgut reconciliar
tota la humanitat en el teu amor.

Mira amb bondat aquells
qui cerquen camins d'unitat
entre comunitats humanes dividides.

Fes-nos el do d'esdevenir 
germans i germanes en el teu amor.
Que puguem ser un de sol,
segons la teva voluntat.

Fes de nosaltres, i de tots els qui
creuen en tu, testimonis d'unitat
i portadors de reconciliació
per tot el món.

Foto: Sara Maria, pregària a l'església de Santa Anna. http://instagram.com/saramaria/
Creu-Núvol de paraules: Direcció Gral d'Afers Religiosos 

Els Drets Humans

Els Drets Humans

Aquesta setmana s'ha celebrat el 66è aniversari de la Declaració dels Drets Humans. Tot i que ja tenen una edat per estar jubilats, la veritat és que sembla que encara no hagin entrat a la plenitud de la vida, a la vista de les notícies que podem llegir cada dia al diari o escoltar a la ràdio.
Bon cap de setmana. Una abraçada,

Rafael i Maria Dolors

Frases de Nelson Mandela (II)

Frases de Nelson Mandela (II)

Ha fet un any que des que ens deixà en Nelson Mandela. Per recordar-lo, una presentació amb unes frases seves.

Mª Dolors i Rafel

IV Memorial Cassià Just per a la Comunitat de Taizé

Enmig de la diversitat

Pregària de Taizé - Parròquia a Mª Auxiliadora-Sarrià, 25 de novembre de 2014

Vivim en un món en el que tot el que ens envolta és diversitat: Diversitat cultural, Diversitat política ideològica, Diversitat religiosa, Diversitat econòmica, Diversitat ètnica, Diversitat d’opinió i de pensament… i aquesta diversitat moltes vegades ens fa crear diferències, diferències que sempre o quasi bé sempre som nosaltres, els que des d’una posició privilegiada marquem amb els altres.

Però totes aquestes diversitats no haurien d’afavorir diferències o distincions. Tot al contrari, haurien d’enriquir-nos i d’enriquir el món en el que vivim. Haurien sempre de sumar i no pas de restar.

És per això que cada dia hauríem de fer l’esforç de relacionar-nos i conviure amb aquelles persones que al nostre entorn, potser coneixem por, tot i veure-les cada dia, i a les que ens pot costar d’acostar-nos-hi.

De vegades caiem en la temptació de fer tries i de dir-nos: "Aquest em cau bé i aquest altre no m’agrada gens, sense donar cap oportunitat de mostrar-se cadascú com és"

Ningú no és perfecte i el contacte amb els altres ens pot ajuda a adonar-nos-en i a acceptar que tampoc nosaltres ho som.

Tots som imatges de Déu, però cadascú n’és un reflex diferent, perquè cada persona és única i original, irrepetible.

Cada persona és un tresor a descobrir.

Cant: Nada te turbe

Evangeli (1 Co 12,1-11)

“Els dons són diversos, però l'Esperit és un de sol. Són diversos els serveis, però el Senyor és un de sol. Els miracles són diversos, però Déu és un de sol, i és ell qui ho obra tot en tots. Les manifestacions de l'Esperit que rep cadascú són en bé de tots. 8 Un, per mitjà de l'Esperit, rep el do d'expressar-se amb saviesa; un altre rep el do del coneixement per obra del mateix Esperit; un altre, en virtut del mateix Esperit, rep el do de la fe; un altre, el do de guarir, en virtut de l'únic Esperit; un altre, el do de fer miracles; un altre, el do de profecia; un altre, el de discernir els esperits; un altre, el do de parlar en llengües; un altre, el do d'interpretar-les. Tot això és obra de l'únic i mateix Esperit, que distribueix els seus dons a cadascú tal com ell vol.”

Cant: Déu és amor

Versió en català de:

Quan nosaltres ens queixem que el menjar està fred o té mal aspecte,

quan nosaltres busquem portar robes de marca,

altres persones no tenen res per portar a la boca,

altres aprofiten la roba de segona mà.

Quan nosaltres ens queixem dels mancaments de l'escola,

quan a les nostres escoles, demanem amb raó, professors de suport

a molts llocs del tercer món no hi ha escoles,

o ni tan sols tenen mestres.

Quan a nosaltres en agrada viure cada dia amb més comoditat,

hi ha persones que agafen les peteres  amb l'esperança de poder viure dignament.

Quan nosaltres tenim la llibertat i el dret de decidir l’estat, l’economia o el model social en el que volem viure,

hi ha persones, torturades, silenciades, assassinades simplement per demanar  el dret d’opinar i pensar diferent.

Quan nosaltres prenem raig UVA perquè posar-se moreno està de moda i ens afavoreix,

hi ha milers i milers de persones repatriades, excloses, esclavitzades, humiliades o mortes pel seu color de pell.

Quan el nostre estat fabrica armes per millorar l’economia,

en altres països les utilitzen per matar-se.

Quan nosaltres ens lamentem, amb raó, perquè els metges de la Seguretat Social tarden en atendre'ns,

a molts llocs del tercer món no hi ha metges ni medecines.

Quan nosaltres encenem molts llums per Nadal,

en altres llocs han de celebrar el Nadal d’amagat.

Silenci

Credo

Pels qui, impotents, s'aferren als barrots de la presó, mentre nosaltres fruïm de la llibertat.

Pels qui es podreixen a l'ombra, mentre nosaltres prenem el sol.

Pels qui han estat bufetejats mentre a nosaltres ningú no ens posa la mà al damunt.

Pels qui han estat emmordassats mentre nosaltres podem parlar alt i clar.

Pels qui veuen la seva dignitat per terra, mentre nosaltres podem anar amb el cap ben alt.

Pels qui malviuen en la misèria, mentre que nosaltres malversem els diners en

fer-nos la vida més confortable.

Per aquells el país dels quals viu encadenat, mentre el nostre es creu lliure.

I pels seus escarcellers i botxins, perquè, en el fons, són els més desgraciats.

Creiem en Déu, creador d'un món que no està acabat encara.

Creiem en Déu, que no ha dividit els homes en pobres i rics, en savis i ignorants, en amos i esclaus.

Creiem en Jesucrist, que veié la situació del món i prengué una postura decidida

per ajudar als més febles.

Creiem en Jesucrist, que ressuscità perquè visquem, perquè ens alliberem de la por i de l'odi, perquè transformem el món cap al seu Regne.

Creiem en l'Esperit, que va venir amb Jesús al món.

Creiem en la comunitat de tots els pobles i en la nostra responsabilitat de fer de tota la Terra la ciutat de Déu.

Creiem en la pau justa que és possible Construir.

Creiem en la possibilitat d'una vida plena de sentit per a tots els homes, i en el futur d'aquest món de Déu. Amén.

Cant: El Senyor

Sobre l'esforç

Sobre l'esforç

Us enviem una presentació amb una adaptació d'un text que hem rebut.

Bon cap de setmana!

Felicitats als Andreu's!

Una abraçada,

Rafael i Maria Dolors

Tenir cura de la nostra vida interior

Pregària de Taizé - Parròquia Mª Auxiliadora-Sarrià, 28 d'octubre de 2014

Vivim l’evangeli que escoltem i prediquem?, som deixebles, seguidors, buscadors de Jesús.?

Cant: El alma que anda el amor

Lectura: Lc 6,46-49

El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. L'àngel entrà a trobar-la i li digué:

-Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.

Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. L'àngel li digué:

-No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi

Cant: L'ajuda em vindrà del Senyor

Pistes de reflexió  (dites lentament)

Així com l’esperit engendrà Jesús en el si de la mare, si estem aquí és que el missatge de Jesús ens ha entrat a dins,  ens importa.

I si ens importa el missatge de Jesús hauríem de ser coherents en els nostres actes.

Idea	Pista
Si busco a Jesús...	Busco un temps per llegir, pregar, pregar cantant, fer silenci...? Estic obert a les persones que aporten una altra mirada, diferent de la meva, sobre Jesús?
Si segueixo a Jesús	Penso com puc millorar en els meus actes? Accepto que persones properes em puguin fer alguna observació sobre la meva conducta?
Si vull ser deixeble de Jesús.	Ofereixo bons actes a les altres  persones? Confio les penes en la pregària? Comparteixo les alegries en la pregària?

Cant: Tusei sorgente viva

Pregàries

Parenostre

Tardor

Tardor

Com qe ja tenim una tardor molt acolorida entre nosaltres, avui una presentació dedicada a ella.

Bon cap de setmana!

Una abraçada,

Rafael i Maria Dolors

Endavant... amb cançons!

Endavant... amb cançons!

Estem convençuts que amb les cançons es pot dir de tot.

Avui una presentació amb textos de cançons per encarar el 9N.

Bon 9N2014!

Una abraçada,

Rafael i Maria Dolors

Mantén-te dret (Lanza del Vasto)

Mantén-te dret (Lanza del Vasto)

Us enviem avui un text d'en Lanza del Vasto, que considerem apropiat per a moltes ocasions, i també de cara al N9N.

Bona castanyada!

Una abraçada,

Rafael i Maria Dolors

Carta de Lincoln al mestre del seu fill (2)

Carta de Lincoln al mestre del seu fill (2)

Us enviem avui la continuació de la carta que Lincoln va escriure al mestre del seu fill.

L'acompanyem amb les paraules de Pau Casals a l'ONU, que són prou conegudes, ja que aquesta setmana s'ha commemorat l'aniversari de la seva mort:

Bon cap de setmana.

Una abraçada,

Rafael i Maria Dolors

Pren-te temps: 2 anys!

Ara fa dos anys, aproximadament, vàrem començar la publicació d'aquest blog. Han estat dos anys amb il·lusió de poder compartir experiències, amb alegria en veure com els posts i els materials "servien" i augmentaven les visites i també de desànim per no poder dedicar-li més temps. Però en definitiva dos anys creim que positius. Hem posat al blog 150 entrades, entre powerpoints (gràcies Rafel i M. Dolors per la vostra aportació setmanal), pregàries, cants, recensions de llibres, cròniques d'actes... una mica reflexe de les nostres intencions inicials --que més o menys s'han anat acomplint! I hem tingut gairebé 24.000 visites, que no sabem si són moltes o no, però com algú ben proper ens va dir carinyosament: "no está mal per a un blog com aquest".

Als dos anys hem renovat la capçalera i retocat una miqueta el disseny i ens agradaria re-anunciar una nova secció, dedicada als "bons dies", que tenim mig a punt i que obrirem en breu. Us podeu suscriure per email a rebre els nous posts. Recordar-vos que podeu seguir-nos també per Twitter (@prentetemps) on cada dia posem la lectura bíblica del dia amb una imatge i reflexió del germà Roger de Taizé.

Moltes gràcies a totes aquelles persones, algunes conegudes però moltes que mai coneixerem, que s'han aturat aquí i han aprofitat els que hem anat dipositant. I seguim oberts a les vostres aportacions, que anirem editant i posant el millor que poguem (que tot això és molt artesanal). Gràcies!

Pitura i Esteve
prentetemps@gmail.com

Carta de Lincoln al mestre del seu fill (1)

Carta de Lincoln al mestre del seu fill (1)

Us enviem avui una presentació amb la primera part d'unes frases extretes d'una carta que Abraham Lincoln va enviar al mestre del seu fill, i que ens han agradat.

Bon cap de setmana.

Una abraçada,

Rafael i Maria Dolors

Tots junts vencerem

Tots junts vencerem

Davant del que ens espera, avui us enviem una presentació amb una cançó de Pete Seeger que ens agrada molt: "Tots junts vencerem", amb imatges de l'època de Martin Luther King:

Felicitats als que celebren Sant Francesc d'Assís!

Bon cap de setmana.

Una abraçada,

Rafael i Maria Dolors

Al "prentetemps" hem completat el vídeo amb la lletra original en anglès i un record del Pete que ens va deixar el passat més de gener, com ja vàrem recordar aquí mateix:

We shall overcome, We shall overcome, We shall overcome, some day.
Oh, deep in my heart,I do believeWe shall overcome, some day.
We'll walk hand in hand, We'll walk hand in hand, We'll walk hand in hand, some day.
Oh, deep in my heart,I do believeWe shall overcome, some day.
We shall live in peace, We shall live in peace, We shall live in peace, some day.
Oh, deep in my heart,I do believeWe shall overcome, some day.
We are not afraid, We are not afraid, We are not afraid, TODAY 
Oh, deep in my heart,I do believeWe shall overcome, some day.
The whole wide world aroundThe whole wide world aroundThe whole wide world around some day
Oh, deep in my heart,I do believeWe shall overcome, some day.

On sou, Senyor?

On sou, Senyor?

Avui una presentació adreçada als que ho tenim tot, perquè estiguem oberts als que tenim al costat, especialment aquells que han vingut de terres llunyanes, molts companys dels quals s'hi han quedat pel camí.

Les fotos són d'un monument a la fam que hi ha a Dublín.

Una abraçada,

Rafael i Maria Dolors

Educar

Educar

Avui una presentació dedicada als mestres i professors per la il·lusió i l'empenta amb que fan a la seva feina.

Bon cap de setmana.

Una abraçada,

Rafael i Maria Dolors

Aigua

Aigua

Una cançó d'Esquirols que parla de l'aigua i algunes de les seves característiques que podríem fer nostres.

Rafael i Maria Dolors

Catalunya persisteix (Miquel Martí i Pol)

Catalunya persisteix

Us adjuntem una presentació amb un text basat en un poema d'en Miquel Martí i Pol que serà cantat a la propera Diada, per allò d'anar escalfant motors.

Les fotos són de la Cerdanya.

Si voleu escoltar la cançó:

o copieu i enganxeu l'enllaç en el vostre navegador: https://www.youtube.com/embed/QzLZCQmoUhY#t=17

Bon cap de setmana.

Una abraçada,

Rafael i Maria Dolors

El fariseu i el publicà

Pregària de Taizé - Parròquia a Sarrià, 11 de març de 2013

Lc 18, 9-14

A uns que es refiaven de ser justos i menyspreaven els altres, Jesús els proposà aquesta paràbola. Dos homes van pujar al temple a pregar: l’un era fariseu i l’altre publicà. El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: "Déu meu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest publicà. Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tots els béns que adquireixo." Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: "Déu meu, sigues-me propici, que sóc un pecador." Jo us dic que aquest va baixar perdonat a casa seva, i no l’altre; perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.

Cant: Bleibet hier

PARADIGMA DE L’ORACIÓ

Aquesta és per mi una paràbola que veig com la inquietant agulla d’una balança que pot mesurar la nostra oració. Quan l’acabo de llegir, el primer pensament que em ve és que jo no em considero com aquest fariseu, i el rebutjo per superb i orgullós. Em sento més proper al publicà i considero que la meva pregària és més humil. Però si em mantinc en aquest pensament, de seguida sorgeix l’interrogant: no estic començant a semblar-me al fariseu? Hi ha el perill de caure en la seva posició si crec que prego bé i em limito a contemplar-me en la meva fe; o si no veig més enllà de mi mateix, o solament sé agrair la sort que tinc.

Necessitem reconèixer les nostres limitacions i ser conscients de l’esforç que hem de fer per a superar-les. Però si ho fem així no ha de ser només per a sentir-nos bons davant Déu, si no per a ser-ho envers els altres. És evident que hem d’agrair tot allò que ens passa i tot el que de bo podem fer, però sin ens quedem aquí no serem més que, com diu Sant Pau, “una esquella sorollosa o un címbal estrident”; no serem més que el fariseu que només pensa en sí mateix. Hem de pregar demanant per ser millors, però no per al nostre benefici, si no per als altres: estimant més, ajudant més, comprenent més, compartint més … … sabedors que mai podrà haver-ne prou, que per bé que ho puguem fer sempre en podem fer més, molt més.

Déu ens mana construir un Regne d’Amor però aquest regne està fora de nosaltres, està en l’altre. Per això tota pregària nostra que no vagi més enllà d’un mateix pot pecar de farisea, pot ser erma si no ens prepara per estimar els altres, partint de la nostra limitació i amb la finalitat de superar-la.

Cant: Nada te turbe

PARADIGMA D’ACTITUD DAVANT ELS ALTRES

La paràbola representa un rebuig absolut a tota mena de menyspreu als altres, i aquest rebuig el podem concretar en dos idees: ni podem ser jutges de ningú ni ens podem considerar diferents als altres. El fariseu sembla dividir el món en dues parts, ell i la resta de la humanitat, quan dóna “gràcies per no ser com la resta dels homes”.

Pot ser natros no caiem en aquesta exageració però sí que ens equivoquem quan sovint emetem judicis generals sobre els que no són com nosaltres: sobre els que tenen una nacionalitat diferent, parlen altres llengües, no tenen cap creença religiosa, o creuen en un Déu diferent, o formen part d’associacions o moviments diferents, o tenen altres pensaments polítics, o son d’altres classes socials...

I també ens equivoquem quan mostrem el nostre menyspreu respecte de persones concretes, “jo no sóc com aquest publicà”; perquè quan ho fem, per molt que puguem conèixer-la, mai no tindrem tots els elements necessaris per a saber la seva veritable historia.

I quan fem aquests judicis, generals o concrets, ens apartem de Déu perquè ens allunyem dels seus fills, dels nostres germans.

I tampoc fem bé quan ens considerem diferents dels altres.

A vegades sembla que estem obligats a ser-ho, a distingir-nos, a ser originals, a marcar diferències.

I en realitat ens oblidem que tots formem part d’una gran fraternitat: la dels homes i dones de tot el món, on tots som justos i pecadors, originals i vulgars, únics i prescindibles.

En la nostra relació amb Déu, cada un de nosaltres sí que ens podem considerar individualment; però en la nostra relació amb els altres no som més que ningú, som iguals a tots.

I aquesta consideració d’igualtat ens obliga a callar abans que a criticar, a comprendre abans que a jutjar, a ajudar abans que a sancionar, a aprendre abans que ensenyar …

I si ens sabem partícips d’una única comunitat també així ens hauríem de comportar amb el nostre entorn, amb la natura que ens envolta, amb la creació: estem obligats a respectar-la perquè de tots és.

Cant: El Senyor

Miquel A. Campo Güerri. 

El llevat

Pregària de Taizé - Parròquia a Sarrià, 25 de març de 2013

Introducció

Jesús desprès de explicar diverses paràboles com la del gra de mostassa va explicar la paràbola del llevat. Agafa els exemples de la vida quotidiana.

 

A Palestina, com en molts pobles del nostre país, el pa es feia a les cases, tres mesures de farina era, la quantitat mitjana que es faria servir per coure el pa d'una família nombrosa. Jesús va prendre aquesta imatge per explicar el Regne de Déu,  que probablement ha vist fer moltes vegades a la seva  mare. El llevat era senzillament un tros de la massa de la fornada anterior, que s'havia fermentat totalment

La Paraula de Déu que escoltarem ara  és tan curta que si ens descuiden casi no ens assabentem del que diu o del que ens vol dir. A vegades, Déu passa pel nostre costat i estem distrets. Avui, no!!!!

Mt 13, 33 -- Paràbola del llevat

Els digué una altra paràbola:

--Amb el Regne del cel passa com amb el llevat que una dona va posar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar.

digué encara:

--A què compararé el Regne de Déu? 21 És com el llevat que una dona va posar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar.

Cant :  El alma que anda en amor

Jesús compara, que  el regne de Déu  és  com el llevat i la farina com el món, llavors  el Regne de  Déu és introduït al món. A la idea de creixement s'afegeix ara la de canvi per dins.

El que acull el Regne no s'ha de separar de la resta de la humanitat, per immadura que estigui. Però ha de tenir força interior, llavors, s’obrarà el prodigi de canviar la massa amorfa en bon pa de bon blat.

Escoltar la paraula de Déu: silenci

A què compararé el Regne de Déu? 21 És com el llevat que una dona va posar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar.

Un esser viu tan petit i amb tanta força!!. És la tònica  de Déu, lo petit, el que no conta, allò que és insignificant, el que per al món no és important. Com nosaltres respecte a  l’univers  som un petit punt. Però per a Déu únic, única  som obres d’art,  ho has pensat???? Has pogut gaudir  d’això???.  Som  portadors d’aquest Regne de Déu .

Cant: Beati voi poveri

Fem pregàries d’acció de gràcies

Fem junts la pregària que el mateix Jesús en va ensenyar.