A Roma, trobada europea de Taizé

Avui ha començat una nova trobada europea de joves de Taizé. A Roma, del 28 de desembre al 2 de gener es trobaran milers de joves (se n'esperen 40.000). Igual que a Taizé, aquests joves vénen des de tots els racons d'Europa responent a la crida per a la reconciliació que la comunitat de Taizé fa des de fa gairebé 75 anys.

És tota una sort poder gaudir de nou d'una trobada europea. Si bé els estius i les pasqües són moments de trobada intensa a Taizé, les trobades europees són un esdeveniment que tenen un doble impacte: d'una banda, l'impacte sobre els joves que hi participen, que recorren llargs trajectes des dels seus llocs d'origen, i pels quals moltes vegades aquesta trobada és el primer contacte amb la realitat de Taizé; i d'altra banda, pels joves, famílies, comunitats i parròquies locals, embrancades en fer de la seva ciutat, parròquia, comunitat i família un veritable lloc d'acollida. La petjada de la trobada roman sempre sobre els  participants i sobre les persones que els acullen. Per exemple, a Barcelona, la pregària de Taizé que seguim tenint cada segon i quart dimart de mes als salesians de Sarrià va sorgir després de la trobada europea a la ciutat l'any 1978!

Durant la trobada els joves comparteixen pregària i vida en grups de reflexió a les parròquies als matins, participen en activitats preparades per l'organització com la peregrinació/visita per les esglésies del centre històric de Roma o per les tardes en la vintena de "tallers" per tota la ciutat (com ara "la fe dels primers cristians", amb visita a les catacumbes, "silenci i pregària pesonal", "creats a imatge de Déu", amb visita als museus vaticans, o "repensar la pobresa"). 

Les pregàries en comú del migdia i el vespre han tornat a les grans basíliques, com originalment es feia a les primeres trobades (en comptes dels pavellons de les fires o altres grans espais). La pregària del vespre del dia 29 es fa a Sant Pere del Vaticà, amb el Sant Pare. La primera pregària (dia 28) ha estat a la basílica de San Paolo fuori le Mura que, la veritat, ha quedat una mica gran per a la quantitat d'assistents -molts joves encara estaven a l'acollida o de camí a les parròquies! Els propers dies les pregàries es faran a San Giovanni in Laterano, Santa Maria in Aracoeli i Santa Maria Maggiore.

Aquesta 35a. trobada europea ha de sevir per començar a preparar "l'aprofundiment de les fonts de la confiança en Déu", que com explica el germà Alois, prior de Taizé, ens portarà vers "la trobada per una nova solidaritat" que s'esdevindrà a Taizé l'agost de 2015. No tenim dubte que així serà!

Esteve Fernández (text i fotos)

prentetemps@gmail.com

Enllaços d'interès:

· el llbret de la trobada, amb les pregàries, cants, tallers... http://www.taize.fr/IMG/pdf/livret_es.pdf (castellà)

· el dia a dia de la trobada... http://www.taize.fr/en_article14953.html (anglès)

· fotos de la trobada... http://www.taize.fr/en_article14890.html

Bon Nadal i millor 2013!

60 Nadals: un joc per reflexionar

Aquesta és una activitat pensada per fer amb nois i noies de secundària, durant la darrera hora de classe abans de vacances de Nadal. També es pot utilitzar en esplais, casals, etc. L'activitat permet valorar la importància del treball en equip i mirar positivament els tòpics del Nadal.

Instruccions d'ús:

• Es presenta l'activitat com a una reflexió sobre el Nadal (no s'ha de dir que és un concurs). Un cop comença el PPT (descarrega'l aquí) cal anar deixant uns segons per poder contemplar bé les imatges de cada diapositiva (10 segons, per exemple). 
• Quan acaben les imatges el mateix PPT explica el concurs que ve després.
• Un cop cadascú ha fet la seva llista, anoten el total que han aconseguit individualment.
• Es convida els nois i noies a posar-se de dos en dos i completar la seva llista amb el que ha anotat el company, i anoten el total aconseguit entre els dos.
• Després es fa de de 4 en 4, 8 en 8, etc... i al final, entre tots, acostumen a aconseguir el total (o s'hi acosten molt més que sols).

Cal subratllar la importància del treball en equip, la força de la comunitat... "Junts podem" és el lema que aquest any tenim a l'escola.

Vist que en realitat no es tractava d'un concurs sinó de reflexionar, la reflexió continua, guiada pel mateix PPT, convidant a tenir una visió positiva sobre els tòpics del Nadal amb els que aquests dies haurem de conviure.

Teresa Callao

prentetemps@gmail.com

Pare Nostre que esteu en el cel

Pregària de Taizé a Sarrià, 23 d'octubre 2012

Cant 

Vosaltres, pregueu així: Pare nostre (Mt 6,9)

Jesús viu des de l'experiència d'un Déu Pare. Així ho capta en les seves nits d'oració i així ho viu al llarg del dia. El seu Pare Déu té cura de les criatures més fràgils, fa sortir el sol sobre bons i dolents, es dóna a conèixer als petits, defensa els seus pobres, guareix als malalts, busca els perduts. Aquest Pare és el centre de la seva vida.

El que li neix de dins és dir "Pare". A Jesús li agrada anomenar Déu "Pare". Li brolla de dins, sobretot quan vol subratllar la seva bondat i compassió. Però, sens dubte, el més original és que, en dirigir-se a Déu, l’invocava amb una expressió desacostumada. El deia Abbà. Viu a Déu com algú tan proper, bo i entranyable que, en dialogar amb ell, li ve espontàniament als llavis només una paraula: Abbà, Pare meu estimat. Aquest és el tret més característic de la seva pregària. No troba una expressió més profunda per anomenar a Déu que aquesta: Abbà.

Aquest costum de Jesús va provocar tal impacte que, anys més tard, en les comunitats cristianes de llengua grega, deixaven sense traduir el terme arameu Abbà com ressò de l’experiència personal viscuda per Jesús. Aquesta manera de tractar amb Déu no és convencional. Neix de la seva experiència més íntima i es distancia del to solemne amb que, en general, els seus contemporanis es dirigeixen a Déu, accentuant la distància i la por reverencial.

Les primeres paraules que balbotejaven els nens de Galilea eren Immà (mamà) i Abbà (papà). Així va cridar també Jesús a Maria i a Josep. Per això, anomenar Déu Abbà evoca l’afecte, la intimitat i la confiança del nen petit amb el seu pare.

Preguem Déu, tot expressant la nostra experiència de filles i fills seus...

Cant

Si vosaltres que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l’Esperit Sant (Lluc 11, 13)

Jesús viu seduït per la bondat de Déu. Déu és bo. Jesús capta el seu misteri insondable com un misteri de bondat.

El que defineix a Déu no és el seu poder, com passava amb les divinitats paganes de l'Imperi; tampoc la seva saviesa, com en alguns corrents filosòfics de Grècia. La realitat última de Déu, el que no podem pensar ni imaginar del seu misteri, Jesús ho capta com bondat i salvació. Déu és bo amb ell i és bo amb tots els seus fills i filles. El més important per a Déu són les persones, molt més que els sacrificis o el dissabte. Déu només vol el seu bé. Res ha de ser utilitzat contra les persones, i molt menys encara la religió.

Aquest Pare bo és un Déu proper. La seva bondat està ja interrompent al món en forma de compassió. Jesús viu aquesta proximitat amorosa de Déu amb sorprenent senzillesa i espontaneïtat. És com un gra de blat sembrat a la terra, que passa inadvertit, però que aviat es manifestarà com una espiga esplèndida. Així és la bondat de Déu: ara està amagada sota la realitat complexa de la vida, però un dia acabarà triomfant sobre el mal. Per a Jesús, tot això no és una teoria. Déu és proper i accessible a tots. Qualsevol pot tenir amb ell una relació directa i immediata des del secret del cor. Ell parla a cadascun sense pronunciar paraules humanes. Fins els més petits poden descobrir el seu misteri. No són necessàries mediacions rituals ni litúrgies sofisticades, com la del temple, per trobar-se amb ell. Jesús convida a viure confiant en el Misteri inefable d'un Déu bo i proper.

Preguem, tot donant gràcies per la bondat que el nostre Pare Déu ha tingut amb nosaltres...

Cant 

Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà (Lluc 15, 20)

Déu no és propietat del bons, el seu amor està obert també als dolents. Aquesta fe de Jesús en la bondat universal de Déu envers tothom no deixa de sorprendre. Jesús parla moltes vegades de Déu com a Pare bo, però mai ho fa amb el mestratge seductor amb que descriu en una paràbola a un pare acollint al seu fill perdut. És com un pare proper que no pensa en l’herència, respecta les decisions dels seus fills i els permet seguir lliurement el seu camí. A aquest Déu, sempre es pot tornar sense cap temor.

Aquest no és el Déu vigilant de la llei, atent a les ofenses dels seus fills, que li dóna a cadascun el seu merescut i no concedeix el perdó si abans no s’han complert escrupolosament unes condicions. Aquest és el Déu del perdó i de la vida, i davant la seva presència no cal humiliar-nos o autodegradar-nos. Al fill no se li exigeix res. Només s’espera d’ell que cregui en el seu pare.

Quan Déu és experimentat com un poder absolut que governa i s'imposa per la força de la seva llei, emergeix una religió regida pel rigor, els mèrits i els càstigs. Però quan Déu és experimentat com bondat i misericòrdia, neix una religió fundada en la confiança. Déu no aterra pel seu poder i la seva grandesa, sedueix per la seva bondat i proximitat. Es pot confiar en ell. Ho deia Jesús de mil maneres als malalts, desgraciats, indesitjables i pecadors. Déu és per als qui tenen necessitat d'un pare bo.

Preguem Déu, des de la confiança, des del reconeixement de la seva misericòrdia...

Cant

Pregàries

Pare nostre

Amb uns altres ulls

Amb uns altres ulls

Com que vindran uns dies de tranquil·litat, una presentació que recull frases per pensar

Aportat per Rafel Pi, desembre 2012

De fades i mags

Foto: Bloc de la classe de les fades i els mags (http://fadesimags.blogspot.com.es/)

En el seu article al “Criatures” del dia 1 de desembre, l’escriptora i pedagoga Eva Bach ens convida a reconèixer fades i mags i a convertir-nos-hi. Una delícia educativa molt indicada per aquests dies de notes i de trobades familiars.

Teresa Callao

prentetemps@gmail.com

Les fades i els mags existeixen

Les fades i els mags que fan i desfan encanteris per ajudar persones o resoldre problemes en els contes infantils existeixen de debò. No van vestits com als contes i fan vides normals. Per això costa una mica identificar-los. Però són reals com qualsevol de nosaltres i viuen al nostre costat. De fet, nosaltres mateixos ens hi podem convertir en algunes ocasions. De vegades, idealitzem i enyorem la infantesa com el territori de la fantasia que hem perdut per sempre, quan, en realitat, és la terra de cultiu de la màgia futura de les nostres vides. De petits, coneixem les fades i hi somiem per saber distingir-les quan som grans. N’hi haurà que pensaran que són bajanades, però jo tinc una fada adorable de carn i ossos i recomano als meus fills i a tots els nens que les convoquin al seu voltant i que obrin bé els ulls per reconèixer-les quan apareixen.

Les fades i els mags són persones que reflecteixen la millor imatge de nosaltres mateixos, la que nosaltres no ens sabem veure i que  difícilment ens veuríem sense la seva ajuda. Que ens embolcallen amb una pluja d’estels a canvi de res i ens fan sentir vàlids i capaços. Que creuen en nosaltres malgrat els nostres errors i limitacions. Que activen el nostre potencial i ens catapulten cap als millors somnis. Que ens regalen paraules balsàmiques per a les ferides de l’ànima i gestos d’alè per als grans reptes.

Els pares i mares podem fer de fades o mags dels propis fills. Però l’efecte és més potent si ho fan altres persones. Quan ens elogien els nostres pares,

sempre podem pensar que ho fan perquè són els nostres pares. Quan ho fa algú de fora de casa, resulta més creïble i s’incrementa la màgia. Per això, tiets, parents, coneguts,amics de la família i educadors ens podem convertir, de vegades, en entranyables mags i fades.

Eva Bach, escriptora i pedagoga

(c) Publicat al Criatures (suplement del diari Ara), 1 desembre 2012

El cazo de Lorenzo

El cazo de Lorenzo

Una presentació per saber potenciar les capacitats dels altres:

http://www.youtube.com/watch?v=K0usZT3LGOQ

Aportat per Dolors i Rafel (Pi-Boleda), Novembre 2012

Què és la veritat?

Què és la veritat?

A l'evangeli, Pilat demana a Jesús: I què és la veritat?, i Jesús va restar en silenci.Avui una presentació sobre la veritat amb paraules de Lanza del Vasto. Potser ens pot aportar una mica dellum.

Aportat per Dolors i Rafel (Pi-Boleda), Novembre 2012

"La veritat, diu l’home intel·ligent, és la més gran quantitat de nocions exactes sobre el més gran nombre possible de coses".